El dubte sobre l’herència literària de Kapuscinski

Tres anys després de morir, Kapuscinski torna a estar d’actualitat. En aquest cas, perquè s’ha publicat una biografia (no autoritzada) sobre aquest periodista i historiador. Penso que aquesta cosa és clara: ara que no pot replicar s’aprofita per atacar-lo. Per què no es va fer quatre anys abans, quan encara era viu? Potser llavors no interessava, potser es temia la rèplica de l’autor.

La línia que separa la ficció de la no-ficció també és evident: si va passar com es diu és una cosa de no-ficció, i si hi ha elements que no són reals es tracta de ficció. Com es diu en l’article: alterar, “fer punta” o canviar “lleugerament” els esdeveniments –en la línia contínua que va entre la ficció i la no-ficció– se situarien més pròximes a la primera.

La confusió entre periodisme i ficció és potser el problema a tenir més en compte. Si s’haguessin de verificar totes les fonts de tots els articles que escriuen tots els periodistes del món potser la professió quedaria molt petita. A més, no es tracta de notícies estrictes, sinó que serien cròniques, que permeten una mica més d’aportació personal de l’autor.

Si s’haguessin de verificar totes les fonts de tots els articles que
escriuen tots els periodistes del món potser la professió quedaria molt
petita.

Kapuscinki sostenia que “per a ser periodista, abans de res, s’ha de ser bona persona”. Potser el que es tracta és de desprestigiar la persona més que el seu ofici, que pel reconeixement que ha rebut posar-lo ara en dubte és fer trontollar els fonaments de la professió, i més quan es posa d’exemple als estudiants de Periodisme.