Isla presidencial

Visca l'humor amb bon gust! Des de Veneçuela, aquesta nova sèrie d'animació on apareixen diferents presidents coneguts.
A riure!

Tràiler


1r episodi


2n episodi


Ja estan preparant el 3r :)

Isla Presidencial és una sèrie d'animació que simula Perdidos però que té per protagonistes a diferents presidents i també al Rei d'Espanya. Tot comença després de la Cimera Iberoamericana de Río, quan tots els mandataris pugen al iot de Lula, el president de Brasil. Una tempesta els fa naufragar en una illa deserta i tindran que sobreviure com puguin.

A partir d'aquí es produeixen situacions còmiques i caricaturesques molt aconseguides entre els diferents presidents. A la primera setmana de penjar-se a Youtube, el primer capítol va aconseguir més de 150.000 visites. Un dels seus autors, Juan Andrés Ravell, és fill d'un ex director de la cadena opositora de Veneçuela i també perseguida, Globovisión. A la seva pàgina web es poden veure els capítols i altres notícies interessants. Tot i les dificultats de finançament, els creadors esperen poder preparar almenys 4 capítols més que es difondrien per xarxes socials com Twitter.

Cultura de masses

MASSA informació MASSA desinformació MASSA soroll MASSA manipulació MASSA infelicitat MASSA preocupacions MASSA estrès MASSA soroll MASSA presses MASSA TV MASSA tecnologia MASSA ¿crisis? MASSA interessos MASSA soroll MASSA política MASSA mentides MASSA € MASSA pobresa MASSA anuncis MASSA soroll MASSA medalles MASSA ambició MASSA intrusisme MASSA conformitat MASSA aparença MASSA soroll MASSA etiquetes MASSA sanglots MASSA pluja MASSA desatenció MASSA por MASSA soroll MASSA negoci MASSA incomunicació MASSA neguits MASSA silenci MASSA paraules MASSA soroll MASSA MASSES

això és...
CULTURA DE MASSES





...GÜEbaH...

Público reparteix més cultura fora de les seves pàgines

El diari Público és conegut per ser més barat que la resta i començar a vendre’s a 50 cèntims. Ara ja val un euro o dos, depenent de si l’acompanya alguna promoció cultural: algun DVD, un llibre infantil, un documental, una obra sobre fotografia o la novel·la d’algun autor conegut. En aquest sentit, es podria dir que Público recolza la cultura i l’acosta al ‘públic’.

Les seves pàgines són més lleugeres de contingut cultural. És una secció que se situa entre Ciencias i l’Agenda del dia. Curiosament es diu Culturas, en plural, potser per donar la sensació que engloba més d’una cultura. O més d’un àmbit, perquè sol tenir subseccions com Letras, dedicada a la literatura; Escenas, als espectacles; Cine, al setè art; o Estrenos, que els divendres repassa la cartellera de cinema de la setmana.

Entre els redactors es repeteixen alguns noms, com Paula Corroto o Lídia Penelo, tot i que l’únic que ha aparegut amb foto ha estat Luis García Montero, que ha entrevistat José Emilio Pacheco. Pel que fa als temes que es tracten, depèn molt del dia, però la secció no ocupa més de cinc pàgines. Hi ha dies que es dedica la primera doble pàgina a un monogràfic: el dimarts 6/4/2010 es dedica al centenari de la Gran Via o divendres 9/4/2010 es dedica a l’augment en el consum de l’e-book. Als altres temes hi dedica menys espai, però tracta de fotoperiodisme, exposicions, música, cinema, literatura i teatre, entre d’altres. El que sorprèn, per exemple, és que inclogui dijous 8/4/2010 una notícia sobre la intenció del govern xinès de enderrocar un barri històric per a construir un parc temàtic o una altra notícia que parla de la ‘guerra’ dels artistes visuals contra Google, articles que en una altra capçalera podrien pertànyer a la secció de Societat, Gent o Successos. La secció també utilitza a vegades una franja a la part superior de la pàgina on concentra 3 breus. En determinats articles hi ha grans fotografies, però el que abunda sobretot és la lletra, i acaba sent una secció gris (com el color de fons de la seva capçalera). Al seu costat, fins i tot la secció de Ciencias sembla més alegre.

'poco o nada cuesta ser uno más'

Miguel Hernández i Antonio Vega han estat homenatjats aquesta setmana. El poeta de Viento del pueblo i l'autor de La chica de ayer o Se dejaba llevar han deixat la seva petjada en la història. I des d'aquesta finestra m'agradaria recordar-los. Són aquellas pequeñas cosas que formen part d'El sitio de mi recreo. I d'alguna manera també del de tots.

Innocentades

Avui, 1 d'abril, és l'equivalent anglosaxó del nostre 28 de desembre. Dia d'innocentades i bromes.