El diari Público és conegut per ser més barat que la resta i començar a vendre’s a 50 cèntims. Ara ja val un euro o dos, depenent de si l’acompanya alguna promoció cultural: algun DVD, un llibre infantil, un documental, una obra sobre fotografia o la novel·la d’algun autor conegut. En aquest sentit, es podria dir que Público recolza la cultura i l’acosta al ‘públic’.
Les seves pàgines són més lleugeres de contingut cultural. És una secció que se situa entre Ciencias i l’Agenda del dia. Curiosament es diu Culturas, en plural, potser per donar la sensació que engloba més d’una cultura. O més d’un àmbit, perquè sol tenir subseccions com Letras, dedicada a la literatura; Escenas, als espectacles; Cine, al setè art; o Estrenos, que els divendres repassa la cartellera de cinema de la setmana.
Entre els redactors es repeteixen alguns noms, com Paula Corroto o Lídia Penelo, tot i que l’únic que ha aparegut amb foto ha estat Luis García Montero, que ha entrevistat José Emilio Pacheco. Pel que fa als temes que es tracten, depèn molt del dia, però la secció no ocupa més de cinc pàgines. Hi ha dies que es dedica la primera doble pàgina a un monogràfic: el dimarts 6/4/2010 es dedica al centenari de la Gran Via o divendres 9/4/2010 es dedica a l’augment en el consum de l’e-book. Als altres temes hi dedica menys espai, però tracta de fotoperiodisme, exposicions, música, cinema, literatura i teatre, entre d’altres. El que sorprèn, per exemple, és que inclogui dijous 8/4/2010 una notícia sobre la intenció del govern xinès de enderrocar un barri històric per a construir un parc temàtic o una altra notícia que parla de la ‘guerra’ dels artistes visuals contra Google, articles que en una altra capçalera podrien pertànyer a la secció de Societat, Gent o Successos. La secció també utilitza a vegades una franja a la part superior de la pàgina on concentra 3 breus. En determinats articles hi ha grans fotografies, però el que abunda sobretot és la lletra, i acaba sent una secció gris (com el color de fons de la seva capçalera). Al seu costat, fins i tot la secció de Ciencias sembla més alegre.
Les seves pàgines són més lleugeres de contingut cultural. És una secció que se situa entre Ciencias i l’Agenda del dia. Curiosament es diu Culturas, en plural, potser per donar la sensació que engloba més d’una cultura. O més d’un àmbit, perquè sol tenir subseccions com Letras, dedicada a la literatura; Escenas, als espectacles; Cine, al setè art; o Estrenos, que els divendres repassa la cartellera de cinema de la setmana.
Entre els redactors es repeteixen alguns noms, com Paula Corroto o Lídia Penelo, tot i que l’únic que ha aparegut amb foto ha estat Luis García Montero, que ha entrevistat José Emilio Pacheco. Pel que fa als temes que es tracten, depèn molt del dia, però la secció no ocupa més de cinc pàgines. Hi ha dies que es dedica la primera doble pàgina a un monogràfic: el dimarts 6/4/2010 es dedica al centenari de la Gran Via o divendres 9/4/2010 es dedica a l’augment en el consum de l’e-book. Als altres temes hi dedica menys espai, però tracta de fotoperiodisme, exposicions, música, cinema, literatura i teatre, entre d’altres. El que sorprèn, per exemple, és que inclogui dijous 8/4/2010 una notícia sobre la intenció del govern xinès de enderrocar un barri històric per a construir un parc temàtic o una altra notícia que parla de la ‘guerra’ dels artistes visuals contra Google, articles que en una altra capçalera podrien pertànyer a la secció de Societat, Gent o Successos. La secció també utilitza a vegades una franja a la part superior de la pàgina on concentra 3 breus. En determinats articles hi ha grans fotografies, però el que abunda sobretot és la lletra, i acaba sent una secció gris (com el color de fons de la seva capçalera). Al seu costat, fins i tot la secció de Ciencias sembla més alegre.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada