"De aquí a un año te vas a mirar en el espejo y no te vas a ver ni a tí"

Ese día un día llegará, no será pronto ni tarde. Cuando no queda cerilla ya, es el dedo lo que arde. (El uno, el dos, el tres)

Va arribar a Barcelona el passat 7 de setembre i sense data de sortida, confiant en la bona acollida del públic. El musical que repassa els èxits de Mecano, Hoy no me puedo levantar, marxarà el pròxim 30 de juny, en un mes, amb totes les expectatives complertes i més de 2.000.000 d'espectadors que han pogut disfrutar d'ella.

Mario i Colate són dos amics de poble que van a la ciutat amb la intenció de triomfar en el món de la música. Atravessen moltes dificultats per entrar en el món musical, cosa que els porta per camins perillosos com la droga, però també els permet descobrir l'amor de mans de María i Patricia. El muntatge de Nacho Cano i l'argument de David Serrano han sabut combinar la història que es narra amb les cançons del grup més important dels anys 80 que va marcar la vida de tota una generació i que encara es recorda i s'espera la seva tornada algun dia.

Amb una espectacular posada en escena amb ballarins que es despengen amb cordes del sostre i uns arranjaments musicals molt ben aconseguits -per exemple, al final de No hay marcha en Nueva York s'incorporen algunes notes del New York, New York de Sinatra- l'obra t'enganxa del principi al final: pots veure El 33 -el bar de Cruz de Navajas-, així com descobrir la densitat del viatge en el Barco a Venus, riure amb Me colé en una fiesta, l'agermanament amb el públic a Un año más, o el sentiment de Me cuesta tanto olvidarte. A mi sí que em costarà oblidar tot això!

"Algunos piensan que de esa década no quedó nada, pero quedó todo"