La robotització dels costums socials

La tecnologia ha revolucionat -fins i tot pervertit- els costums socials. Ara viatges en metro i et trobes tot de persones submergides en uns auriculars que desterren tota possibiltat de comunicació interpersonal, gent immersa en el tecleig de missatges al telèfon mòbil i consultant cada segon el rellotge per certificar que el temps ha passat, i d'altres que van amb el seu e-book i miren de reüll els que llegeixen el diari gratuït (que també observen el senyor del llibre digital).

Hi ha costums socials que van quedant desplaçats (anava a dir que no els cal la innovació tecnològica per a pervertir-se però no vull ser dolent), com és el d'anar a missa o ser capellà. En el vídeo que encapçala el post es pot veure com des de Xina han trobat la solució perfecta: un robot que oficia casaments. Tota una ganga. Monseñor, ja pots encarregar-ne una tirada sencera perquè et faran falta.

El que em fa tenir esperança en el futur de la raça humana i les seves tradicions és que per molt que aprenguin a fer les coses com els humans, els robots mai no arribaran a aquell racó de vida que sols tenim els homo sapiens, i per desgràcia no tots: l'ànima (no aquesta colònia). Un exemple d'això és el vídeo de sota, on un robot "toca" el violí. I remarco que només el "toca" perquè realment no produeix cap altra sensació. Que sí, que poden ser molt pràctics, però no me'ls imagino celebrant un gol del Barça...